dissabte, 15 de gener del 2011

EXIT D'INTERNET

La notícia tracta de que hi ha uns 500 llocs d'informació que concentren més de la meitat de totes les visites de tot el món. Aquest llocs són un 0,003% de totes les pàgines que existeixen al món actual. Aquesta dada indica l'èxit d'algunes pàgines. Les tres primeres webs de Internet són:

GOOGLE
Amb diferencia es la pagina que les persones visiten més. Es una pàgina especialitzada en la recerca d'imformació a Internet. Google es ara mateix el principal buscador de tot el planeta.





FACEBOOK
Es la segona web més visitada del món. Al principi es pensava que no seria tant visitada, una cosa passatjera per s'ha fet molt important i molt visitada per a les persones. També hi han altres webs impulsores de les relacions socials com: Tuenti, Twiter, entre d'altres. Però facebook es sense dubte la red social lider. Te mes de 500 milions d'usuaris i uns 200 milions de visites al mes.






YOUTUBE

Es la tercera web més visitada, s'ha convertit en el nou estandard del món audiovisual, compartir videos, tendencies, i moltes coses més.










OPINIO PERSONAL

La meva opinio després de llegir aquest article es que avui dia, al segle XXI, Internet va cada dia augmentant ja que moltes persones es sumen a visitar-la diariament. Les pàgines: Google, Facebook i Youtube fan molta falta a l'usuari, ja que per exemple a google pot buscar imformació de qualsevol cosa, facebook, es una red social que permet conectar-te i parlar amb els teus amics, pujar videos, fotos, enllaços, etc..
I per últim youtube, que jo la visito diariament, gairebe igual que les altres dos i que et permet escoltar musica, mirar videos i imformarte sobre les últimes aportacions documentals, etc..


Els navegadors

NAVEGADORS WEB

Un navegador web o explorador web, es una aplicació que permet a l'usuari recuperar i reproduir documents d'hipertext, generalment escrits en HTML, des de servidors web situats a qualsevol lloc del món. Aquesta xarxa de documents és coneguda com Teranyina Mundial o World Wide Web (WWW). Els navegadors actuals permeten mostrar gràfics, seqüències de vídeo, son, animacions i programes diversos a més de text i enllaços.

La funció bàsica d'un navegador web és mostrar documents de text, segurament amb recursos multimèdia incrustats. Els documents poden estar ubicats a l'ordinador de l'usuari, però també poden ser a qualsevol altre dispositiu que hi estigui connectat (a través d'internet, per exemple) i que tingui els recursos necessaris per a la transmissió (un programari de sevidor web). Aquests documents, habitualment anomenats pàgines webs, tenen hipervincles que enllacen una porció de text o una imatge amb un altre document.
El seguiments d'enllaços d'una oàgina a una altre, ubicada en qualsevol ordinador connectat a internet s'anomena navegació.

L'objectiu principal d'un navegador web és mostrat imformació a l'usuari. El procés comença quan l'usuari introdueix una Uniform Resource Identifier (URI).
El prefixe de l'URI determina com s'interpretarà. Els tipus d'URI més freqüentment usat comença amb http: i identifica un recurs per a ser obtingut a traver del Hypertext Transfer Protocol (HTTP). Molts navegadors suporten també altres prefixes, com ara https: per HTTPS, ftp: per a File Transfer Protocol, i file: per a arxius locals. Els prefixes que el navegador web no pot manegar sovint es passen a altres aplicacions. En cas que es trobi un fitxer d'un tipus no suportat pel navegador, o un fitxer que està configurat per a ser descarregat en lloc de ser mostrat.

Els recursos informatius poden contenir hipervincles a altres recursos informatius. Cada vincle conté l'URI d'un recurs on anar. Quan es clica al vincle, l'explorador navega al recurs indicat per l'URI del vincle, i el procés de portar el contingut a l'usuari comença de nou.


TIPUS DE NAVEGADORS
MOZILLA FIREFOX
Mozilla Firefox és un navegador web lliure desenvolupat a partir del projecte Mozilla. L'objectiu del Firefox és desenvolupar un Mozilla més petit, lleuger i ràpid mitjançant l'extracció i redisseny del component de navegador de la suite de programari Mozilla. De la mateixa manera que Mozilla, Firefox és multiplataforma i utilitza el llenguatge d'interfície XUL.
El Mozilla Firefox és un projecte paraŀlel al Mozilla Thunderbird, un client de correu electrònic sota la mateixa filosofia i amb uns orígens similars. La bona rebuda d'ambdós per part dels usuaris va dur a que la Fundació Mozilla els adoptés com els seus productes principals, substituint la Suite Mozilla original.



GOOGLE CHROME
Google Chrome és un navegador web desenvolupat per Google i compilat amb base a components de codi obert com el motor de renderitzat de WebKit i la seva estrucura de desembolupament d'aplicacions (Framework). [1] Google Chrome és el tercer navegador més utilitzat a Internet, amb una quota de mercat del 9,98% a finals de desembre de 2010, i amb un total de 120 milions d'usuaris a principis de desembre de 2010. Està disponible gratuïtament sota condicions de servei específica. El nom del navegador deriva del terme usat per al marc de la interficie gràfica d'usuari("chrome").
Chromium és el projecte de programari lliure amb el qual s'ha desembolupat Google Chrome i és de participació comunitària (sota l'àmbit de Google Code) per fonamentar les bases del disseny i desembolupament del navegador Chrome (juntament amb l'extensió Chrome Frame), a més del sistema operatiu Google Chrome OS. La porció realitzada per Google està emparada per la llicència d'ús BSD, amb altres parts subjectes a una varietat de llicències de codi obert permissives que inclouen MIT License, Ms-PL i la triple llincència MPL/GPL/LGPL. L'objectiu principal del projecte és proporcionar un navegador amb major estabilitat, velocitat i seguretat més d'incloure una interfície d'usuari senzilla i eficient.


INTERNET EXPLORER
Windows Internet Explorer (anteriorment anomenat Microsoft Internet Explorer), conegut comunament com IE, és un navegador web desenvolupat per Microsoft per al sistema operatiu Microsoft Windowsdes de 1995. Ha estat el navegador web més utilitzat a Internet des de 1999 fins a l'actualitat, amb un pic màxim de quota d'utilització del 95% entre el 2002 i 2003 en les seves versions 5 i 6. No obstant això, aquesta quota de mercat ha disminuït gradualment amb els anys a causa d'una renovada competència per part d'altres navegadors, situant-se aproximadament entre el 44% i 64%, depenent de la font de mesura global.
Les seves versions més recents són la 8.0 i la 9.0: la primera està disponible gratuïtament com a actualització per Windows XP, Service Pack 2, Windows Server 2003 amb Service Pack 1, Windows Vista, i Windows Server 2008, a més, ve de forma nativa en els més recents sistemes operatius de Microsoft, Windows 7 i Windows Server 2008 R2. D'altra banda. L'Internet Explorer 9, de moment, es troba en desembolupament, i inclou suport per a CSS3, SVG, HTML 5 (incloent diferents etiquetes), el format de fitxer tipogràfic web ''WOFF'' i un nou motor de Javascript anomenat ''Chakra''. Segons Microsoft, començant amb la publicació de la primera versió per a proves de plataforma realitzada el 16 de Març de 2010, aquesta versió de desembolupament s'actualitza aproximadament cada 8 semanes per permetre una major retroalimentació d'imformació amb la comunitat.


OPERA BROWSER
Opera és un navegador d'Internet desembolupat per l'empresa noruega Opera Software l'any 1994. Des de la seva versió 8.50 es distribueix gratuitament, havent estat anteriorment de pagament (abans de la versió 5.0) i distribuint-se com a shareware o adaware posteriorment.
Opera Browser és conegut per la seva velocitat, seguretat, suport d'estàndards (especialment CSS), mida reduïda, internacionalitat i constant innovació. Va ser un dels primers navegadors amb ''pestanyes'' per a la navegació web, i aquesta va ser la seva característica en les seves primeres versions.


SAFARI
Safari és un navegador web desenvolupat per Apple per al seu sistema operatiu Mac OS X. La versió 3 estarà disponible per a Windows XP i Windows Vista, segons va anunciar Steve Jobs en la WWDC. Una beta d'aquesta ja ho està en el seu lloc web.
El codi utilitzat per a renderizar pàgines web està basat en el motor KHTML, creat per al projecte KDE. Com a resultat d'això, el motor intern de Safari és programari lliure i és alliberat sota els termes de la llicència LGPL. Les millores al codi de KHTML per part de Apple són incorporades al codi de KDE ràpidament.
Algunes caracteristiques importants són les seguents:
-Permet arrossegar pestanyes per a reordenar-les, moure-les entre finestres o crear noves finestres a partir de pestanyes.
-Una barra de recerca web, amb la possibilitat de modificar la seva longitud.
-Bloqueig de finestres emergents.
-Correcció ortogràfica a l'emplenar camps de text.
-Maneig de contrasenyes integrat sota el sistema Keychain.
-Integració amb el reproductor multimèdia de Apple, QuickTime.


K-MELEON
K-Melon és un navegador lliure basat en Gecko. L'objectiu de K-Meleon és proveir un navegador lleuger per Windows, semblant a Galeon o Firefox. K-Meleon es distribueix sota la llicència GNU.
Destaquen particularment la seva rapidesa (superior a Mozilla, Netscape, o Firefox) i el seu escàs consum de recursos del sistema, la qual cosa fa que funcioni perfectament en ordinadors molt antics. Així mateix és configurable i molt modificable, sent molt senzill afegir qualsevol funcionalitat (encara que no hagi estat en principi prevista per els seus dissenyadors). Els fòrums de la seva pàgina oficial són molt actius i d'una utilitat inusitada, sent el millor lloc per rebre suport tècnic i consells diversos dels seus membres.
Com s'utilitza la interfície nativa de Windows en lloc de XUL, a K-Melon no es poden instal·lar extensions i temes de Mozilla, possiblement una de les característiques més importants d'aquests navegadors. No obstant, aixó, K-Meleon, té el seu propi conjunt d'addons com macros i skins, que poden estendre funcionalitats i personalitzar l'aparença del navegador.
Després d'un alentiment del seu desenvolupament durant els anys 2004 i especialment 2005, a causa de l'abandonament del projecte per part dels seus desenvolupadors, al gener del 2006 es va donar un vigorós rellançament gràcies a la inclusió de nous administradors i desenvolupadors que han donat nova vida al projecte.

FLOCK
El Flock es un navegador web que s'especialitza en el suministre de reds socials i altres serveis Web 2.0 per mitja de caracteristiques incloses en els seu usuari.
El navegador es basa en el codi de navegador Firefox de Mozilla (Ara en fase de actualització a WebKit).
El navegador Flock esta disponible com a descarrega gratuita, per a plataformes de Microsoft Windows, Mac OS X i Linux.
Es un navegador social de codi obert basat amb tecnologia de la Mozilla. D'aqui a poc temps pasara a webkit en la versió 3.0.0.3989. Esta programat al voltant del motor Gecko.
Flock conta amb caracteristiques com per exemple el control de blogs, feeds (RSS, Atom), pàgines favorites integrades i la possibilitat de compartir imatges en Flickr, entre d'altres.
El navegador Flock no te res a veure amb la funció flock del llenguatge de programació C, que s'utilitza per bloquejar i desbloquejar descriptors.

SRWARE IRON
SRWare Iron, o simplement Iron, és un navegador web basat en Chromium, principalment enfocat a eliminar el seguiment o rastreig d'ús (usage tracking, en anglès) que el navegador Google Chrome inclou. SRWare Iron és programari lliure i de codi obert (FLOSS).
Iron inclou notables característiques úniques. En contrast amb Chrome, implementa l'última versió de WebKit (motor de renderitzat), i inclou una funció de bloqueig o filtre d'anuncis web. Una especulació comú és que la característica de bloqueig d'anuncis Chrome no estarà mai realitzada completament perquè exclou els anuncis inclosos per Google.



LUNASCAPE BROWSER
Lunascape és un navegador web desenvolupat per Lunascape Corporation a Tòquio, Japó. És l'únic que consta de tres motors de renderització: Gecko (utilitzat en Mozilla Firefox), Webkit (utilitzat en Safari i Google Chrome), i Trident (utilitzat en Microsoft Internet Explorer) . L'usuari pot canviar entre els motors de renderitzat perfectament.
Lunascape Corporation va ser fundada el 26 d'agost de 2004 per Hidekazu Kondo, que també és el CEO. Als Estats Units estableix la seva seu a San José, Califòrnia el juny de 2008.2 La decisió va ser presa a causa de l'abast mundial d'Internet amb els seus 700 milions d'usuaris, mentre que el Japó només té 70 milions d'usuaris.

MAXTHON BROWSER
Maxthon (conegut fins el 2004 com MyIE2) és un navegador web per a Windows. Les versions inicials 1 i 2 estan basades en el motor d'Internet Explorer, Trident. La recent versió 3 utilitza amb preferència el motor Webkit, el mateix del Chrome de Google o el Safari d'Apple, però manté també el Trident per poder utilitzar un o altre en cas necessari.
MyIE2 va néixer l'any 2000 quan el programador xinès Jeff Chen es va proposar millorar l'Internet Explorer 5 afegint diverses funcions i opcions de personalització, configurables per l'usuari.




ESTADÍSTIQUES D'ÚS
Els percentatges d'us dels navegadors van ésser obtinguts durant l'abril del 2009. Aquestes dades poden no ser correctes, donat que alguns navegadors fan servir la identificació d'altres per poder mostrar pàgines amb codi HTML o guions JavaScript erronis, però són indicatives de les tendències generals en l'actualitat:

Navegadors
Abril del 2009
Abril de 2010
Internet Explorer
67,00%
60,65%
Mozilla Firefox
22,00%
24,52%
Chrome
1,23%
6,13%
Safari
8,23%
4,65%
Opera
0,70%
3,15%
Netscape
0,69%
0,00%
Altres
0,26%
0,85%

CONCLUSIÓ
Despres de haver fet el treball dels tipus de navegadors que hi han, he arribat a la conclusió de que el navegador mes utilitzat es Internet Explorer, encara que ha baixat des de el 2009 a l'any 2010 (menys persones l'utilitzen). Una dada que m'ha sorprés molt ha sigut, que jo no coneixia el navegador, Lunascape Browser, sent el navegador més rapid de la Terra. Encara que el navegador Safari no sigui tant utilitzat per altres, per mi es el millor i l'aconsello a la gent. També crec que una cosa molt important i que no miren gairebe mai es que si el navegador que utilitzarem o estem utilitzant es segur, per la qual cosa he buscat un gràfic per saber el que pensava la gent.